La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial: un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics

Abstract

El marc normatiu bàsic en què es presenta aquest comentari està constituït per la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), i el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (RAFME), aprovat pel RD 203/2021. Conceptualment se centra en una de les actuacions tecnològiques, jurídiques i de gestió necessàries per a la prestació del servei públic d’assistència a la ciutadania, i garantir l’exercici del seu dret a la presentació de documents de manera presencial en els registres electrònics (LPAC, art. 12 i 13.g). Són usuàries d’aquest servei les anomenades legalment persones físiques no obligades a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, les quals són també titulars del dret a relacionar-se electrònicament amb les administracions (LPAC, 14 i RAFME, 3). El col·lectiu de les persones físiques obligades inclou les persones físiques que exerceixen una activitat professional de col·legiació obligatòria i altres respecte de les quals, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica o d’altres motius, s’hagi disposat la seva obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions en haver acreditat que tenen accés i disponibilitat als mitjans electrònics necessaris per fer-ho (LPAC, 14.2 i 3).