La Sentència del Tribunal Constitucional 117/2022 i el deure d’atendre els consumidors (en català?): un altre déjà vu

Abstract

La Sentència TC 117/2022, de 29 de setembre, resol el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra determinades disposicions de la Llei 18/2017, del Parlament de Catalunya, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Entre d’altres, un dels preceptes impugnats fou l’art. 8.3 final de la Llei 18/2017, segons el qual “[l]es persones que accedeixin a l’activitat i a la prestació de serveis (…) han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya”. La lectura de la Sentència 117/2022 propicia, d’entrada, una sensació immediata de déjà vu, però no només quant a la interpretació feta pel TC de l’art. 8.3 (i, de retruc, de l’art. 72.1, lletra b de la Llei 18/2017), sinó, igualment, pel que fa als termes en els quals el dret català estableix, des de la perspectiva de la llengua, l’atenció a les persones consumidores. Aquest comentari s’estructura atenent a aquesta doble perspectiva.