No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana

Abstract

La majoria de la població de Catalunya –un 56,6 % segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2018– declara que no té el català com a llengua habitual i gairebé dues de cada deu persones –un 18,8 %– declaren que no saben parlar-lo. Viure a Catalunya sense parlar català no tan sols és possible, sinó que és el cas de la majoria de persones que hi han arribat en edat adulta i això té conseqüències ben tangibles en l’ús social de la llengua (Massaguer, Flors-Mas i Vila, 2023). Ara bé, el rol dels no-catalanoparlants en la configuració de les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya no es limita a una qüestió estrictament demogràfica. No parlar català té conseqüències per als individus perquè comporta limitacions a l’hora de circular socialment (estudiar, trobar feina, participar en la vida pública, etc.) i, a més, se’n desprèn significat social.