La coordinació i l’ordenació de les policies locals de Catalunya: límits i oportunitats

Abstract

El legislador català ha posposat diverses vegades la necessària tasca de revisar i repensar profundament el sistema de policia de Catalunya; un sistema que, en l’àmbit local, està integrat per 217 cossos policials. La regulació d’aquests cossos es troba a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals (LPL), que, des que va entrar en vigor ara fa ja 33 anys, no ha patit cap modificació substancial. Durant aquest temps, entre altres fites importants, Catalunya ha experimentat canvis socials que afecten les demandes de seguretat, ha desplegat el cos de Mossos d’Esquadra per tot el territori, ha publicat una llei de sistema que estableix un marc de referència i ha modificat l’Estatut d’autonomia.

Tenint com a punt de partida que el “sistema integral ha de garantir el dret de la ciutadania a una prestació homogènia dels serveis de seguretat en qualsevol indret del país”,[i] sistema i coordinació són conceptes fortament vinculats. Les limitacions que es pugui trobar el legislador català a l’hora de regular la coordinació afectaran el disseny del sistema. És per això que es fa necessari analitzar quin és el contingut de la coordinació, és a dir, quin és el seu abast i quines són les seves limitacions constitucionals.