El Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre el principi de no regressió dels drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat pública

Abstract

De tots és conegut que a les Illes Balears, durant les dues legislatures anteriors (2015-2019 i 2019-2023), el Govern de coalició va intentar, sense gaire èxit, establir un sistema suficientment flexible i progressiu per donar compliment al manament legal de recuperar el requisit de capacitació lingüística també en l’àmbit de la sanitat pública. La difícil gestació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, a causa de la seva anul·lació judicial amb les Sentències 14/2020 i 15/2020, de 16 de gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), confirmades pel Tribunal Suprem l’any 2022, i l’aplicació quasi de forma general de l’exempció del requisit previst a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, en les convocatòries per cobrir places en el Servei de Salut, són una bona mostra de la dificultat d’articular un model adient per assegurar la necessària capacitació lingüística dels professionals sanitaris, imprescindible per garantir els drets lingüístics dels usuaris del Servei de Salut públic. Durant tot aquell temps, tant el Partit Popular com VOX mantingueren, com a part principal del seu argumentari, la necessitat de suprimir l’exigència de coneixements de català a la sanitat per considerar-la un element excloent i dissuasiu en el procés de captació i fidelització dels professionals sanitaris.