Un punt de vista nord-americà sobre la regulació europea de la intel·ligència artificial

Abstract

Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.

Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics