L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori

Abstract

Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.

Context i finalitat normativa

El títol IV de l’Estatut de municipis rurals introdueix un conjunt de mesures, fruit de les propostes aportades per part dels diferents departaments de l’Administració de la Generalitat implicats, que combinen ordenació territorial, habitatge, seguretat, educació, joventut, ocupació, simplificació administrativa i serveis bàsics. El denominador comú és l’objectiu de lluitar contra el despoblament i de garantir l’equitat territorial, reforçant la posició dels municipis rurals dins l’ordenament jurídic català i complementant les previsions de l’Agenda Rural de Catalunya.[ii] Si bé aquesta part de l’Estatut té un caràcter programàtic i operatiu, en la mesura que formula mandats legals clars a la Generalitat i a les diputacions, també introdueix obligacions concretes d’actuació que transcendeixen la mera declaració de principis.