Nou ús del català a Andorra: a l’Administració i a la justícia

Abstract

Ara fa un any es va aprovar la Llei 6/2024, de 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial a Andorra, un text que va tenir força repercussió més enllà de les nostres fronteres, sobretot per l’article 6, que fa referència a la integració de les persones no catalanoparlants. En aquest sentit, la Llei disposa que per poder renovar l’autorització de residència i treball cal acreditar un coneixement de català equivalent al nivell A1 al cap d’un any d’haver arribat a Andorra, i al nivell A2 al cap de dos anys (per obtenir la segona renovació).

Els primers efectes de la Llei es van notar al mes de setembre de l’any passat, quan en només quatre minuts es van exhaurir les 700 places disponibles per poder seguir un curs de català de manera presencial. Més tard, al novembre, es va publicar el Decret d’aprovació del Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i del Consell Nacional per la Llengua, amb l’objectiu de regular el funcionament dels dos nous organismes que han de vetllar per la política lingüística del país: el Consell Nacional per la Llengua (CNL) i la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF). D’acord amb aquest text legal, el CNL és un organisme de caràcter polític que ha de consensuar amb la societat els objectius de la política lingüística de l’Estat mitjançant l’elaboració d’un Pla d’acció nacional per la llengua –i, evidentment, n’ha de fer seguiment per garantir que s’apliqui. Pel que fa a la JCLF, de caràcter més tècnic i administratiu, és l’encarregada d’aprovar els plans d’actuació sobre l’ús i la qualitat de la llengua dels centres i serveis de formació que depenen de l’Administració.