Reptes en la gestió de les persones en el context de la transformació digital: una proposta de metodologia de dimensionament dels serveis centrals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

Abstract

L’actual conjuntura econòmica ha fet que les administracions públiques hagin d’afrontar grans restriccions en les seves finances. Des de l’any 2010, les administracions han hagut de deixar de banda els pressupostos expansius i no han tingut altra opció que redimensionar-se, per tal d’adaptar-se a uns recursos econòmics cada cop més limitats i sense previsions a curt termini de tornar als anteriors períodes de creixement continu. Paral·lelament, la ciutadania demana cada vegada més serveis i de més qualitat . En aquest context, no fer res no és una opció, de manera que el repte és proveir cada vegada més o millors serveis a un cost més baix . En l’àmbit dels recursos humans, les preguntes clau que les administracions públiques s’han de formular són: –La nostra estructura és la més eficient per dur a terme les funcions que s’han de desenvolupar? –Tenim el nombre de persones necessàries, al lloc adequat i amb els perfils adients i fent les coses que cal fer? –Els serveis que oferim donen resposta a les necessitats de la ciutadania? –La mida de la nostra organització és l’adequada per oferir els serveis que ha d’oferir, tenint en compte el context pressupostari?. En aquest treball es planteja aportar elements per respondre les dues primeres preguntes en l’àmbit concret d’una secretaria general de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En concret, es reflexiona sobre l’actual configuració dels serveis centrals dels departaments de la Generalitat i es dissenya una metodologia que permeti establir el nombre de dotacions de les unitats directives d’aquests serveis. S’exclouen, per tant, serveis públics de prestació directa a la ciutadania, com, per exemple, l’educació, la sanitat, la policia, entre altres, així com les unitats de gestió sectorials, tot i que la metodologia de dimensionament proposada és transferible i pot ser adaptada a unitats sectorials de gestió administrativa. El marc teòric per afrontar aquest treball s’ha centrat, en primer lloc, a analitzar estudis prospectius sobre el futur de l’Administració pública des de la perspectiva de la gestió dels recursos humans, per contextualitzar la metodologia proposada i orientar-la cap al futur, i incorporar al treball conclusions i recomanacions que tinguin en compte aquesta perspectiva . A continuació, es fa un breu repàs a la literatura que tracta de les estructures organitzatives en l’àmbit de l’Administració pública. Per tancar aquest apartat, s’han analitzat tècniques de dimensionament dels recursos humans, així com experiències pràctiques en aquest àmbit desenvolupades a administracions públiques, per tal d’identificar i adaptar les més adequades a les unitats directives objecte d’aquest treball. A continuació, s’analitza, com a punt de partida, l’estructura i el dimensionament dels serveis centrals departamentals de la Generalitat de Catalunya i es repassen els projectes de dimensionament dels recursos humans a la Generalitat que s’han pogut documentar . En el capítol següent es fa una proposta de metodologia per dimensionar aquests serveis, tenint en compte, molt especialment, els projectes anteriors de dimensionament dels recursos humans desenvolupats a la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya, així com les experiències documentades en altres administracions públiques i les entrevistes realitzades amb experts en la matèria. En el darrer capítol, es presenten les conclusions del treball i les recomanacions que se’n deriven. Finalment, s’inclou un glossari de termes, les referències bibliogràfiques i normatives, la relació de quadres i gràfics i els annexos del treball