Les persones com a mesura de totes les coses a l’administració pública

Abstract

Els passats 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a Sevilla el III Congrés de reptes en l’organització i gestió de les persones al servei de les administracions públiques i de la direcció pública. Si haguéssim de sintetitzar tots els assumptes tractats al llarg de les diverses converses, ho resumiríem amb la frase que ens va deixar José María Lasalle a l’inici del congrés i que respon a la lògica humanista que considera les persones com a mesura de totes les coses.

Extractem els grans reptes que es van anar matisant al llarg de les diverses taules en un decàleg d’idees, que exposem a continuació.

1. La necessitat de treballar en organitzacions ambidextres. En paraules de Carles Ramió, aquestes organitzacions conjuguen l’aquí i l’ara de la gestió del dia a dia amb una mirada prospectiva que ens permet gestionar la complexitat. Aquesta complexitat només es pot abordar des de lògiques de col·laboració i multidisciplinars basades en la intel·ligència col·lectiva i la gestió del coneixement.

2. La tan tractada transformació digital de les administracions públiques, així com la intel·ligència artificial, per si soles no transformaran el discurs d’allò públic si no s’esdevé un canvi cultural. Les màquines han de fer allò que no aporta valor perquè les persones continuïn fent el que ens fa humans: fer les preguntes oportunes, fer una feina col·laborativa entre l’ésser humà i la màquina. Europa, en paraules de Lasalle, ha d’anar a un escenari digital amb un entorn de seguretat jurídica, control democràtic i construcció d’un marc de desenvolupament dels drets humans. Algunes claus per a la transformació digital tenen a veure amb el fet de tenir clar per què digitalitzem, generar les capacitats necessàries, donar incentius suficients a les persones, disposar de recursos i fixar un pla d’acció concret.