Indicadors de govern electrònic per al foment del creixement: com es posiciona Catalunya dins d'Europa?

Abstract

El projecte que plantegem pretén mostrar l’estat del procés d’implantació de l’e-government al territori nacional a nivell local, tot i identificant les necessitats més comunes dels ajuntaments més endarrerits en el procés i les bones pràctiques dels ajuntaments més avançats. L’estudi s’ha basat en dos aspectes, per una banda l’elaboració de l’índex EGDI i dels tres índex que el composen, a nivell tant provincial com d’unitats territorials. I per altra banda, en les dinàmiques de grup dutes a terme amb els representants d’alguns dels ajuntaments catalans. Ambdós aspectes combinats han de servir d’ajuda a l’hora de formular estratègies i dissenyar polítiques favorables, en darrer terme, al desenvolupament econòmic del país. Aquest és l’objectiu primordial del projecte: augmentar l’eficiència de la gestió pública local, perquè aquest increment es tradueixi en millores en el creixement de l’economia. El punt de partida de l’estudi ha estat l’anàlisi de les dades de l’enquesta en línia dirigida als 947 ajuntaments de Catalunya duta a terme en el marc de l’anterior projecte EAPC 13: “Amb egovernment els municipis de Catalunya no tenen límits”, així com les dinàmiques de grup presencials amb els ajuntaments. Els resultats ens mostren la presència de diferències importants marcades per un aspecte primordial: la mida dels municipis. Aquest és el principal condicionant a l’hora de distingir entre les unitats territorials que assoleixen un nivell més baix en l’índex d’infraestructura de telecomunicacions, que acaba repercutint en l’índex de serveis electrònics i per tant, en l’índex global de governança electrònica. I aquest també va ser un dels principals aspectes que van posar sobre la taula els municipis com a gran condicionant de les seves activitats. La resta foren la necessitat d’adaptar les eines i el nivell d’exigència a la mida dels municipis, la integració eficient de les diverses eines existents i l’elaboració d’un full de ruta factible i realista, que es dugui a terme en diferents fases (en funció novament de la mida de la població) i sota un únic lideratge institucional. Oferir a les unitats territorials diferents actuacions segons el seu desenvolupament d’e-government constitueix un pas endavant en les polítiques fetes fins ara incrementant així la seva eficiència. L’anàlisi qualitativa brinda l’oportunitat de poder transferir coneixement a les administracions locals tot reflexionant sobre els èxits i fracassos de les accions dutes a terme per tal d’implementar les noves tecnologies a Catalunya, mentre que la qualitativa possibilita el coneixement comparat de les diverses actuacions realitzades en aquest àmbit.