L’avaluació i el complement de productivitat de l’empleat públic català

Abstract

Des de l’aprovació de l’EBEP, les administracions públiques han d’avaluar, amb el propòsit de potenciar la carrera horitzontal o de determinar la formació o les retribucions complementàries, el rendiment i la conducta de l’empleat públic. No són moltes les administracions a l’Estat que han avançat en aquesta línia; però en canvi, són molt fortes les reticències que des de diferents vessants es contemplen vers la mesura. Hem observat que els nous sistemes avaluatius que s’estan proposant difereixen substancialment dels que coneixíem fins ara. Quins sistemes d’avaluació podrien tenir més possibilitats d’èxit? Aquesta és la principal motivació de les nostres indagacions. Hem fet balanç de les que hem considerat principals experiències avaluadores que hi ha, a l’àmbit públic, a Catalunya i a l’Estat. Des d’aquesta anàlisi hem pogut determinar quins són els trets bàsics que s’han de contemplar en el disseny d’un sistema avaluatiu i des d’aquests hem plantejat una tipologia dels diferents sistemes avaluatius. Que, sigui quin sigui el model escollit, incideixen en l’increment de l’eficiència, l’efectivitat, l’eficàcia i la qualitat del conjunt de les administracions públiques catalanes.