Anàlisi de la formació de polítiques locals d’inclusió social: definició del problema i formació de l’agenda a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Cornellà

Abstract

L'exclusió social és un concepte relativament nou que pretén capturar la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials sovint descrits com a pobresa i millorar la capacitat de les institucions públiques per dissenyar polítiques públiques més afinades als nous eixos de desigualtat. Tanmateix, resta encara per concretar una construcció compartida del problema de l'exclusió. En aquest estudi emprem el testimoni de regidors i tècnics de serveis socials dels municipis de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Cornellà per intentar esbrinar quina és la definició del problema que s'ha imposat en l'agenda d'aquestes administracions i el procediment pel qual les polítiques d'inclusió han assolit la posició preeminent que actualment ocupen en l'agenda municipal. La definició que es deriva de les narratives dels entrevistats és dual i es refereix, per una part, a la clientela tradicional dels serveis socials municipals en situació de marginació severa, i per l'altra a les amples capes de població exposades als nous riscs socials. Els raonaments causals dels entrevistats defugen les construccions ideològiques més clàssiques del problema i assenyalen les insuficiències de recursos i serveis públics com a principal causa de l'exclusió, en el que sembla un discurs estratègic per impulsar l'expansió i universalització dels serveis socials municipals aprofitant l'embranzida del concepte d'exclusió social. Igualment, concloem que la capacitat explicativa del model de corrents múltiples de John Kingdon per descriure la irrupció de l'exclusió social a l'agenda dels municipis estudiats és limitada. La teoria fa una caracterització excessivament atzarosa del procés i menysté la capacitat de les persones i partits polítics en el govern per determinar, d'acord amb la seva ideologia, el tipus de qüestions que volen tractar i el tipus de solucions que volen adoptar. No obstant, l'òptica dels corrents múltiples aporta llum sobre el component dinàmic i pluralista del procés de formació de l'agenda en els tres casos estudiats.