L'acció exterior i europea de la Generalitat de Catalunya: desenvolupament normatiu i institucional

Abstract

L’objecte d’aquest treball de recerca se centra en la situació actual i les possibles opcions normatives i organitzatives respecte de l’acció exterior de la Generalitat i de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. El que hem pretès ha estat validar-ne el seu abast i la seva efectivitat en un moment en què el desenvolupament estatutari requereix ordenar i regular l’acció exterior i europea de la Generalitat. De les disposicions de l’Estatut d’autonomia de 2006 -amb els límits fixats pel Tribunal Constitucional- se’n desprèn un ampli marge d’actuació que, tanmateix, troba dificultats en la seva determinació. D’una banda, per l’escassesa de disposicions generals de caràcter estatal i, de l’altra, perquè l’acció política que pugui dur a terme el Govern de la Generalitat necessita també estar regulada i ordenada legalment i, fins aquest moment no existeix un desenvolupament legislatiu autonòmic al respecte.

En termes d’organització institucional, hem dut a terme una anàlisi juridicoadministrativa que, definint, classificant i categoritzant els òrgans, entitats i models existents, en valida la seva eficiència economicoadministrativa i la seva racionalització. Hem abordat aquest enfocament sota la perspectiva tant del principi de la unitat d’acció exterior de l’Estat i, per tant, de la conseqüent col·laboració i coordinació amb l’Estat, com de la necessitat de que al sí del Govern i de l’Administració de la Generalitat de Catalunya es millori la coordinació i la coherència de l’actuació internacional de la Generalitat.

El treball de recerca aborda també les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i, més concretament, la participació del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya en els afers europeus. Es tracta d’un àmbit material específicament transversal i sobre el que ja han operat alguns mecanismes de coordinació i participació en seu estatal, tant pel que fa al fixament intern de la posició estatal sobre els afers europeus com, en el pla extern, obrint-se vies a la participació en les institucions europees. Aquest aspecte ha experimentat una nova perspectiva, de ràpida i recent evolució, amb l’enunciació del principi de subsidiarietat i l’establiment de mecanismes per al seu control, que també són objecte d’estudi.