Més enllà d'Internet com a eina

Abstract

En un context de canvi d’època caracteritzat per la superposició de crisis tant política, com econòmica i ecològica, la visió d'Internet com a "remei" o nou "instrument" tecnològic que vindria a unir-se i reforçar la política i els processos de polítiques públiques tal com s’havien anat entenent fins ara, resulta extremadament limitada. Aquest estudi parteix d'una perspectiva diferent. Des del nostre punt de vista, es tracta d'entendre fins a quin punt l’extensió en l’ús i en la dinàmica quotidiana de les TICs està reconfigurant la nostra manera de viure en general, i pel que aquí interessa, la manera d’entendre i de funcionar de la política i la gestió pública. Ens interessa especialment, en aquest treball exploratori, veure com l'adopció de les noves tecnologies afecta aspectes com els cicles de les polítiques públiques, l'emergència de nous actors i canvis en la interacció política i la distribució de poder entre diversos agents. La creixent importància de l’economia de la informació, la creixent rellevància de la capacitat cognitiva, i el ràpid canvi tecnològic, han portat a la transformació de la societat a una societat en xarxa on el coneixement té un pes més central. Però els canvis en l’ús, explotació, producció i distribució de la informació i el coneixement, han fet emergir una dialèctica sovint conflictiva entre diverses visions sobre com aprofitar les noves oportunitats. Visions i reivindicacions d’informació lliure i de bens digitals procomuns es contraposen a visions i reivindicacions d'apropiació privada i ús privat de la informació. En aquest context de conflicte entorn a l'ús i gestió de la informació, cultura i coneixement, emergeix el Moviment de Cultura Lliure i pel procomú digital (MCLL). La recerca adreçarà, d'una banda, el policy nework en torn a la cultura lliure i el procomú digital al context de Catalunya - a partir d'analitzar la dimensió, composició, lògica organitzativa i estratègies d'incidència al policy making del policy network en torn a la cultura lliure i el procomú digital. D'un altra banda, la relació entre el MCLL i el 15M - analitzant el paper que ha tingut el MCLL en el sorgiment i la lògica organitzativa del 15M, així, com entendre com el canvi d'escenari en el context polític vinculat a l'emergència de la mobilització ciutadana al 15M ha impactat en la composició i xarxa de relacions al MCLL. Per últim, es farà un anàlisis de les similituds i diferencies en d'aquests dos moviment socials contemporanis MCLL i 15M com a dos casos que ens permeten extraure quines serien les característiques de la mobilització social que estan emergint a partir de les possibilitats obertes per les TICs. La metodologia s'ha basat en construcció d'indicadors de pràctiques de cultura lliure, eqüestionaris a 145 iniciatives del MCLL, anàlisis qualitatius a partir de l'anàlisi extens del contingut de documents clau al MCLL, 24 entrevistes i observació participant. A partir de l'anàlisi, es poden distingir diferents visions estratègiques presents al MCLL. Una vessant "performativa" de canvi de model productiu a partir de l’acció i del propi procés d’implementació; i una vessant basada en la sensibilització de la ciutadania i de mobilització social per tal d'impactar en les institucions polítiques. Cal destacar que el MCLL ha jugat un paper important en la mobilització del 15M, però aquest mateix fet, ha fet tensionar les dues perspectives esmentades. En conjunt, el MCLL i el 15M qüestiona l'actual model des de diverses perspectives: tant respecte a intervenir a una nova àrea de polítiques públiques, qüestionant la configuració del procés de formulació de les polítiques, com en la mesura que requereix un nou model d'interacció entre institucions polítiques i una societat civil que guanya en importància, autonomia i poder com a proveïdora i gestora de recursos que es presenten com públics.