Com aprenem les persones adultes al segle XXI?

Abstract

Iniciem amb aquest post una sèrie de tres escrits que, a través del bloc de l’Escola, pretenen incitar el debat i la reflexió al voltant de l’aprenentatge informal i del paper de les unitats de formació en aquest tipus d’aprenentatge. Clourem aquestes reflexions amb una jornada prevista per al 8 de juliol, on esperem la vostra assistència i on presentarem el resum de les vostres aportacions amb l’objectiu d’establir línies de treball concretes.

Fins no fa gaire temps era acceptat per tothom que quan una persona acabava la seva etapa de formació a l’escola, o a la universitat, ja era adulta i s’havia de dedicar la resta de la seva vida a posar en pràctica allò que havia après en la seva infantesa i joventut. L’etapa d’aprenentatge s’havia acabat.

Però després, en integrar-se al món laboral, les persones descobrien que els quedava molt per aprendre, que hi havia moltes coses que, per molt bones notes que s’haguessin obtingut en l’etapa escolar, no sabien fer. Això, en realitat, era que els faltava experiència. I què és l’experiència, al capdavall? Els aprenentatges acumulats en fer la feina del dia a dia, per diferents tècniques: per repetició, per la tècnica d’assaig/error, per observació…

I això continua sent així al segle XXI, però sota dues circumstàncies que marquen profundament la nostra manera d’enfocar la vida professional.