Serveis públics, divisió territorial i estructures d’Estat

Abstract

És molt probable que l’organització territorial prevista en el Títol VIII de la Constitució i la distribució de forces polítiques de diferent color en el territori i en les institucions hagin estat factors determinants per entendre per què el poder nacional i el poder local han conviscut tants anys donant-se l’esquena. També és plausible que aquests fets expliquin per què gran part del debat polític en la represa de l’autogovern es va centrar en la sempiterna i irresolta determinació de quina pot ser la divisió territorial idònia, evitant d’entrar en una reflexió profunda sobre el paper d’ajuntaments, diputacions o vegueries i Generalitat a partir de les competències assignades a cadascú. Ara bé, si arriba el moment de fixar les bases constitucionals per exercir la sobirania plena, és evident que caldrà superar la iteració dels debats que han dominat l’escena pública immediata i concentrar-nos en fixar un nou paradigma institucional que atengui a qüestions distributives.