La memòria històrica, una assignatura pendent

Abstract

En Pere té 98 anys. Les cames li fallen una mica, però té el cap ben clar. Va lluitar a la guerra civil, formant part del que es va anomenar la Lleva del Biberó. Només tenia 17 anys, i no havia sortit mai de la masia dels pares. De cop, es va trobar a l’altre punta del país amb un fusell a la mà i esquivant la mort a cada pas. Acabada la guerra, mai més en va parlar. Tampoc ningú no li va preguntar…

Quan va néixer la Lluïsa, la guerra ja s’havia acabat, i el seu pare no hi era. Mai no l’ha conegut. Tota la vida li van fer creure que el seu pare havia mort a la presó perquè havia fet una malifeta, però no li deien quina. Ara sap que el delicte del seu pare va ser pertànyer a un sindicat.

Al nostre país, moltes persones tenen històries com aquestes o semblants. Moltes persones tenen un pare, un oncle, un avi, que va fer la guerra, que va patir privació de llibertat, que va morir. En el pitjor dels casos, no saben on són les seves restes. I a més, una espessa manta de silenci ho ha cobert tot durant molts anys. Massa anys. En paraules del conseller Romeva, s’ha institucionalitzat la desmemòria.