Parlem d’SmartCities (i IV): Smart city, perquè la mida no importa

Abstract

Nous escenaris.

A data d’avui, crec que ningú no pot negar que estem davant de nous reptes i canvis socials, econòmics, geopolítics, demogràfics i tecnològics on internet i la maduresa de les telecomunicacions han democratitzat l’ús de la tecnologia.

La producció i consum de continguts per part dels usuaris, la relació al voltant de les xarxes socials, la proliferació de noves tecnologies disruptives com el cloud, internet de les coses, bigdata, entre d’altres, ens situen davant d’un escenari global de digitalització.

Escenari on les persones disposem de més mitjans i canals d’accés a la informació que ajuden a prendre més i millors decisions. On les persones estem més apoderades i disposem d’un nou ecosistema que afavoreix la col·laboració i la creació de noves oportunitats.

Així mateix, com a Administració pública, tenim per davant nous marcs normatius i reptes com l’Administració electrònica i el Govern obert. Marcs estratègics com Horizon 2020 de la Unió Europea per afavorir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L’estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020). Agendes digitals, com iDigital, per fomentar l’economia digital, reforçar la confiança en l’àmbit digital i fomentar el desplegament de noves xarxes i serveis que garanteixin la connectivitat i la competitivitat dels territoris i de les seves persones.

Tot plegat, un escenari on penso que hem d’agafar consciència del context i de la transformació que s’està produint. Una transformació que té un impacte multidimensional i transversal sobre els models de negoci de les organitzacions; sobre els processos, les persones, models de relació amb la ciutadania, en com es presten els serveis.

Tot amb el comú denominador de la tecnologia com a mitjà per aconseguir nous i millors serveis públics que aportin major eficàcia i eficiència.

Smart…què?.