Per què complicar-se la vida a l’Administració treballant col·laborativament?

Abstract

Fa vuit anys era un veterinari bromatòleg del Departament de Salut a qui acabaven de nomenar cap de servei per dirigir un equip humà al Baix Llobregat, Delta-Litoral i L’Hospitalet, el qual faria tasques de protecció i promoció de la salut. Anteriorment, des del 1987, havia exercit com a inspector dedicat a la vigilància i el control alimentari a diversos llocs de treball de Catalunya. Ambdues feines, les feia, com tants d’altres companys i companyes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb molta vocació de servei públic, però amb una terrible sensació d’aïllament, quan era inspector, i de ser un estrany per a la resta de companys, quan era comandament.

Va ser coincidint amb el meu nomenament com a responsable d’un equip de gairebé 20 persones, i en mig d’un neguit per no imitar models obsolets de gestió basats exclusivament en el compliment d’objectius plasmats en excels infinits, quan vaig conèixer l’experiència del programa Compartim del Departament de Justícia i les seves comunitats de pràctica (CoP): em va sonar com un cant a la humanització de la feina i a la gestió del coneixement.