Es pot passar de la comunicació interna de la intranet (1.0) a la comunicació interna social (2.0) a les administracions públiques?

Abstract

La comunicació de les persones i les organitzacions, públiques i privades, d’aquest segle s’ha caracteritzat per la conversa, per la democratització de les eines, per la socialització, per la multilateralitat,… en definitiva per l’ús de les xarxes socials i altres eines de comunicació digital. D’aquesta manera s’ha qüestionat el model clàssic de relació entre les administracions públiques i la ciutadania, passant el centre d’atenció i el punt important de les comunicacions a la ciutadania. Les administracions i la ciutadania es relacionen amb les eines que la ciutadania tria, es tracten els temes que la mateixa ciutadania proposa i els missatges unilaterals de l’administració s’han convertit en converses amb la ciutadania, que a més és qui pot tenir la potestat de començar-les i acabar-les. La comunicació ha canviat…

La comunicació (interna) a les organitzacions també ha canviat?.

En primer lloc, cal tenir en compte és que la ciutadania, centrant-nos en les organitzacions públiques, té una relació “diferent” que els treballadors públics amb les administracions. En segon lloc caldrà analitzar els motius pels quals s’estableixen les comunicacions internes a les administracions, i el “sentit” d’aquestes comunicacions, és a dir qui s’adreça a qui.