Quins reptes tenen les administracions públiques catalanes del futur?

Abstract

No podem perdre de vista que el punt de partida és la visió de Weber, la seva idealització de com havia de ser l’Administració en societats suposadament homogènies i amb un interès general basat en fomentar i fer possible l’activitat econòmica. Per a Weber, l’Administració s’havia de limitar a actuar racionalment i assegurar l’acompliment de les normes. Lluny ens ha de quedar, i així ha de ser, aquest model d’organització basat en rols clarament diferenciats. Els pilars de l’Administració i la seva gestió s’han d’adaptar a les noves realitats que Bauman avançava, societats cada cop més líquides on s’imposa l’individualisme i més conscients de la seva complexitat. En conseqüència, el principal repte de les administracions públiques catalanes és saber en què i com adaptar-s’hi. El primer que s’ha de fer és incorporar el punt de vista ciutadà, que les administracions siguin més properes, obertes i sensibles a les necessitats i diversitat de la població. El respecte a la ciutadania fa que siguin tan importants els principis bàsics de la bona gestió dels recursos públics (eficiència, eficàcia, transparència, equitat etc.) com establir canals de comunicació multidireccionals i àgils que permetin no només donar respostes ràpides sinó també interactuar de manera permanent amb tots els actors implicats en cada política pública. En aquesta línia, destaquem quatre elements claus per què les administracions puguin fer front als nous reptes.