El dret disciplinari de la funció pública

Abstract

Un dels sectors del nostre ordenament que ha sofert canvis més transcendentals després de l'aprovació de la Constitució és el de les sancions administratives. Sense exagerar, i en contrast amb temps afortunadament ja passats, podem afirmar que el text fonamental de 1978 conté els ressorts necessaris per situar-nos a l'avantguarda dels drets punitius post-beccarians. En efecte, un cop es va proclamar l'existència d'un Estat Social de Dret en què els poders públics constitueixen, per definició, la base del sistema, es va reconèixer als ciutadans un catàleg de drets i garanties fonamentals sense comparació a la nostra àrea cultural i es va concretar, de manera expressa, el paper finalista, exclusiu i excloent que ha de complir l'Administració (el servei als ciutadans i la consecució de l'interès general), no és d'estranyar que l'univers del camp sancionador administratiu experimentés igualment un gir, copernicà. En aquest marc (el de les sancions administratives) s'insereix l'embrió d'aquest treball. A causa, però, del seu desenvolupament espectacular i prolix, vam haver de seleccionar una àrea específica, la del règim disciplinari dels funcionaris públics.