L'executivitat dels actes administratius sancionadors

Abstract

La Llei 30/1992 resolia la qüestió de l'executivitat de les resolucions sancionadores establint en el seu article 138.3 que "La resolució és executiva quan posa fi a la via administrativa". Amb anterioritat, el Tribunal Constitucional ja havia abordat la qüestió a la coneguda Sentència 66/1984, de 6 de juny, i havia declarat que "El derecho a la tutela se satisface […] facilitando que la ejecutividad pueda ser sometida a la decisión de un Tribunal y que éste, con la información y contradicción que resulte menester, resuelva sobre la suspensión". Tot i que la sentència planteja una reinterpretació de les normes llavors vigents que regulaven l'executivitat dels actes sancionadors, i declara que l'autotutela executiva és compatible amb el dret a la tutela judicial efectiva en tant que aquella executivitat pugui ser controlada per un òrgan judicial, no va extreure l'aparent conclusió lògica que l'acte no pot ser executiu si està pendent la revisió judicial de la seva executivitat, i no ho fa perquè no examina una concreta actuació administrativa sinó una norma que establia l'executivitat de les sancions imposades, tot i que fossin impugnades.