La nova regulació de la prescripció en el dret administratiu sancionador

Abstract

Així com en matèria tributària hi ha dos preceptes que regulen amb caràcter general l’extinció de la responsabilitat derivada de les infraccions i sancions tributàries (articles 189 i 190 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària), no hi ha una regulació similar en la Llei 40/2015, la qual únicament esmenta la prescripció com a causa d’extinció de la responsabilitat derivada de les infraccions i les sancions administratives a l'article 30. La prescripció és una causa d’extinció de la responsabilitat que en gran part es justifica pel principi de seguretat jurídica. Atès que resulta incompatible amb aquest principi que es mantingui la possibilitat que s’exigeixi responsabilitat per uns determinats fets de manera indefinida en el temps, l’institut de la prescripció concreta l’espai temporal durant la qual, en matèria de potestat sancionadora de l’Administració, i respectivament, es pot exigir responsabilitat per la comissió d’una infracció i es pot executar una sanció imposada. Així, mitjançant l’establiment de terminis de prescripció s’estableix de manera objectiva el punt temporal a partir del qual l’Administració ja no pot sancionar una conducta pretesament infractora o, si s'escau, ja no pot exigir el compliment d’una sanció