dc.contributor.author | Corretja Torrens, Mercè | |
dc.date.accessioned | 2024-09-23T08:04:18Z | |
dc.date.available | 2024-09-23T08:04:18Z | |
dc.date.issued | 1995-06 | |
dc.identifier.citation | Corretja i Torrens, Mercè. (1995). L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics. (Estudis; 15). Escola d’Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/2073 | ca |
dc.identifier.isbn | 8439334532 | ca |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/20.500.14227/2073 | |
dc.description | Pròleg d'Alegria Borràs | ca |
dc.description.abstract | Els estats membres de la Unió Europea i els estats que formen part del Consell d'Europa presenten una gran diversitat en la regulació dels drets lingüístics i dels drets de les minories lingüístiques. D'entrada, excepte quatre estats europeus (Andorra, Portugal, Malta i Islàndia), la resta tenen situacions de multilingüisme en el seu territori. Aquests estats es poden classificar en dos grans grups: els estats de règim plurilingüe i els estats amb minories lingüístiques. Les característiques dels estats de règim plurilingüe són les següents: proclamació constitucional de més d'una llengua oficial amb efectes en la totalitat del territori de l'estat i per a totes les administracions de l'estat; igualtat formal, jurídica, social i política de les llengües i de les comunitats lingüístiques coexistents; regulació dels drets lingüístics dels ciutadans i del règim d'ús de les llengües en les relacions intersubjectives públiques, inclosos els mecanismes legislatius, administratius i judicials per fer efectius aquests drets, i un sistema d'ensenyament que tingui en compte l'aprenentatge de o en les diverses llengües oficials. Els estats plurilingües poden seguir un model de plurilingüisme horitzontal, caracteritzat per la divisió en territoris monolingües i fronteres lingüístiques, imposades legalment (cas de Bèlgica) o per voluntat dels seus
habitants (cas de la Confederació Helvètica), la determinació del règim lingüístic segons el criteri de territorialitat i la primacia dels drets col·lectius sobre els drets individuals, o bé un model de plurilingüisme vertical o de superposició, regit pel criteri de personalitat i per la primacia dels drets individuals sobre els col-lectius. En aquest grup es poden incloure els estats de Finlàndia i Irlanda. | ca |
dc.format.extent | 243 p. | ca |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Escola d’Administració Pública de Catalunya | ca |
dc.relation.ispartofseries | Estudis;15 | |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | * |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Llengües | ca |
dc.subject.other | Unió Europea, Països de la | ca |
dc.subject.other | Dret i legislació | ca |
dc.title | L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/book | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.subject.udc | 342 | ca |
dc.subject.udc | 81 | ca |
dc.description.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | ca |