L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics

Abstract

Els estats membres de la Unió Europea i els estats que formen part del Consell d'Europa presenten una gran diversitat en la regulació dels drets lingüístics i dels drets de les minories lingüístiques. D'entrada, excepte quatre estats europeus (Andorra, Portugal, Malta i Islàndia), la resta tenen situacions de multilingüisme en el seu territori. Aquests estats es poden classificar en dos grans grups: els estats de règim plurilingüe i els estats amb minories lingüístiques. Les característiques dels estats de règim plurilingüe són les següents: proclamació constitucional de més d'una llengua oficial amb efectes en la totalitat del territori de l'estat i per a totes les administracions de l'estat; igualtat formal, jurídica, social i política de les llengües i de les comunitats lingüístiques coexistents; regulació dels drets lingüístics dels ciutadans i del règim d'ús de les llengües en les relacions intersubjectives públiques, inclosos els mecanismes legislatius, administratius i judicials per fer efectius aquests drets, i un sistema d'ensenyament que tingui en compte l'aprenentatge de o en les diverses llengües oficials. Els estats plurilingües poden seguir un model de plurilingüisme horitzontal, caracteritzat per la divisió en territoris monolingües i fronteres lingüístiques, imposades legalment (cas de Bèlgica) o per voluntat dels seus habitants (cas de la Confederació Helvètica), la determinació del règim lingüístic segons el criteri de territorialitat i la primacia dels drets col·lectius sobre els drets individuals, o bé un model de plurilingüisme vertical o de superposició, regit pel criteri de personalitat i per la primacia dels drets individuals sobre els col-lectius. En aquest grup es poden incloure els estats de Finlàndia i Irlanda.