L'avaluació de polítiques públiques culturals: estudi empíric a l'administració local

Abstract

Després de l’aprovació de la Constitució l’any 1978, Espanya ha experimentat un procés llarg de reformes estructurals profundes de l’organització política del país, les quals han comportat una nova concepció del funcionament de les institucions, de l’ordenament jurídic, del finançament i de les relacions entre les diferents administracions públiques. Als darrers anys, l’Administració s’ha hagut d’adaptar a aquest nou model d’Estat, un model que requereix qualitat i eficàcia, l’actuació del qual ve justificada pel grau de satisfacció de les necessitats ciutadanes. Totes aquestes conversions han implicat una intervenció pública més gran en l’economia i en la societat, que alguns han considerat excessiva, però que, tanmateix, ha generat una preocupació creixent pel funcionament de les entitats públiques espanyoles, que ha reclamat la necessitat de reformar-les, racionalitzar-les i modernitzar-les, i ha insistit en la necessitat de controlar l’actuació dels poders públics i de determinar els resultats de les seves accions. La nova lògica ha donat com a resultat, finalment, un nou paradigma, la gestió pública, que es caracteritza perquè busca la millor manera de fer les coses i alhora actua amb vista a reconciliar una gran diversitat d’interessos socials antagònics.