Show simple item record

dc.contributor.authorPau i Gratacós, Lluís
dc.date.accessioned2024-09-23T10:35:19Z
dc.date.available2024-09-23T10:35:19Z
dc.date.issued2003-10
dc.identifier.citationPau i Gratacós, Lluís. (2003). L’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica: A propòsit del cas de l’estany de Banyoles. (Estudis; 22). Escola d’Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/2080ca
dc.identifier.isbn8439362358ca
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14227/2080
dc.description1. Pròleg de Rafael Entrena Cuesta. 2. Una versió inicial d’aquest estudi va obtenir un ajut a la recerca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en el marc del «V Concurs per atorgar ajuts a la investigació en matèria d’Administració pública» (DOGC núm. 1897, de 16 de maig de 1994).ca
dc.description.abstractHa estat una constant entre els professionals del dret afirmar que Catalunya ha estat i és una terra de ius privatistes i d’investigadors del dret històric català en el seu vessant privat. I, de fet, és cert. Existeixen a les nostres contrades excel·lents i aprofundits estudis monogràfics sobre gairebé la totalitat de les figures jurídiques-privades i, en canvi, no n’existeixen massa relatius a les institucions o figures juridicopúbliques. Efectivament, si acudim a les ben nodrides biblioteques de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, o a les de les facultats de Dret de Catalunya, podem trobar gran quantitat de tractats, manuals, monografies i treballs que analitzen, tant des d’un punt de vista històric com actual, instituts tan nostres com la legítima, la mitgeria, la masoveria o les compravendes amb pacte de supervivència. En canvi, a vegades es fa difícil trobar el més mínim estudi sobre una institució pública catalana i ja no diguem si aquesta enterra les seves arrels en la història. De fet, aquesta situació és explicable si considerem fonamentalment dues raons. Primera: el secular caràcter patrimonialista, mercantilista i pactista de la societat catalana, que l’ha obligat a dotar-se de les institucions jurídiques adequades per respondre a aquestes necessitats. Segona: l’absència històrica d’una Administració pública pròpia que ha generat un col·lectiu funcionarial forani que no s’ha sentit suficientment identificat amb la terra i les institucions públiques autòctones com per procedir al seu estudi i desenvolupament. La conseqüència ha estat que les institucions s’han anat extingint amb el pas del temps per l’absència de la seva rehabilitació i per l’aplicació d’institucions importades.ca
dc.format.extent447 p.ca
dc.language.isocatca
dc.publisherEscola d’Administració Pública de Catalunyaca
dc.relation.ispartofseriesEstudis;22
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/*
dc.subject.otherBéns comunalsca
dc.subject.otherHistòriaca
dc.subject.otherBanyoles, Estany de (Catalunya)ca
dc.subject.otherDret comunitarica
dc.titleL’aprofitament dels béns comunals a Catalunya i la seva evolució jurídica: a propòsit del cas de l’estany de Banyolesca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bookca
dc.rights.accessLevelinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.embargo.termscapca
dc.subject.udc346ca
dc.subject.udc347ca
dc.subject.udc35ca
dc.subject.udc93ca
dc.description.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca


Files in this item

 
 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint