Indicadors de rendiment en la gestió de la salut a Catalunya

Abstract

Aquest treball analitza la trajectòria de Catalunya amb relació a la mesura del que en anglès es coneix com a performance i que aquí es tracta com a rendiment públic, si bé no es limita a factors relacionats amb l’eficiència. De fet, es fa un repàs del que ha estat l’evolució de l’anàlisi del rendiment en la gestió de la salut catalana tenint en compte els avenços d’altres països europeus i de l’OCDE en aquest sector de la gestió pública.

El treball s’inicia amb la presentació del model clàssic de mesura del rendiment per fer una anàlisi dels problemes i de les paradoxes a què ha donat lloc la seva aplicació en diferents llocs i en particular allà on més s’ha desenvolupat. A continuació es presenten breument els models d’avaluació del rendiment en gestió de la salut a Austràlia, Canadà i els Estats Units i, de manera més extensa, els del Regne Unit i Holanda. Aquestes experiències es tenen en compte en examinar la trajectòria catalana i les eines que s’han anat creant amb el temps com ara els contractes, el plans de salut, el conjunt mínim bàsic de dades, la central de balanços, el Top20 que fa una empresa privada i l’encara pendent “central de resultats”.

Una vegada presentats els fets i les principals eines de què disposa el sistema sanitari català, es discuteix quina de quatre teories possibles explica millor l’evolució observada, per concloure que són les teories estructurals i culturals les que expliquen més bé el procés observat, tot i que el treball també pren en consideració les explicacions racionals ja que són útils per entendre els efectes de “dependència del camí” seguit prèviament i de limitació en les possibilitats de canvi de política.