Jubilació i dones: reconeixement del temps de prestació del servei social per a l’accés a la pensió de jubilació parcial

Abstract

El Decret de 7 d'octubre de 1937 va crear el denominat “Servei Social de la dona espanyola”. Des de llavors i fins que va ser derogat pel Reial decret 1914/1978, de 19 de maig, es va mantenir en vigor a Espanya aquest servei social femení, que obligava les dones solteres d'entre 17 i 35 anys a dedicar diverses hores setmanals a activitats en empreses privades i empreses concessionàries de servei públic o sotmeses al protectorat de l'Estat. Aquestes activitats consistien, fonamentalment, a prestar serveis de caràcter assistencial i rebre una educació domèstica intensiva, en un exemple més de la discriminació de la dona durant la dictadura. Fer aquest servei social obligatori era condició per obtenir un títol acadèmic o professional, per opositar, per exercir un càrrec públic i fins i tot per desenvolupar treballs en empreses concessionàries de serveis públics o entitats dependents de l’Estat. Naturalment, aquesta desigualtat de tracte constitueix una flagrant vulneració del principi d'igualtat recollit en l'article 14 de la Constitució i vulnera el mandat als poders públics de l'article 9.2.