La Llei 39/2015: l'obligatorietat de la tramitació electrònica. Interpretació de la transitorietat per part de l’Administració de la Generalitat i criteris d’altres comunitats autònomes

Abstract

L'entrada en vigor de les lleis 39/2015 i 40/2015 ha plantejat molts dubtes en relació amb la seva interpretació i aplicació. Rosa Pérez Pablo, en un apunt anterior (doc. 1) va tractar els aspectes més rellevants d’aquesta transitorietat, en relació amb diferents qüestions derivades del canvi normatiu i els procediments administratius. En aquest apunt, s’analitzen els efectes que es deriven de la part segona de la disposició final setena. Aquesta disposició, després d'establir l’entrada en vigor de la Llei 39/2015 al cap d’un any de la seva publicació (2 d’octubre de 2016), indica que “No obstant això, les disposicions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic, produeixen efectes al cap de dos anys de l’entrada en vigor de la Llei”. És a dir, fins al 2 d’octubre de 2018 no entrarien en vigor.