Límits de la revisió d’ofici en la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques

Abstract

La doctrina fixada pel Tribunal Suprem ha estat pacífica des de temps remots, en mantenir un criteri restrictiu pel que fa a l’aplicació dels supòsits de nul·litat de ple dret, ara recollits en l’article 47 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), tot destacant la importància de l’article 110 de la LPAC (anterior article 106 de la Llei 30/1992), com a precepte que conté un seguit de principis que modulen la revisió dels actes administratius. En aquest article s’analitza l’abast d’aquests límits d’acord amb la doctrina jurisprudencial fixada al llarg dels anys, aplicable a la vigent Llei de procediment administratiu comú. L’article 110 de la LPAC, sota el títol “Límits de la revisió”, estableix que “Les facultats de revisió que estableix aquest capítol no es poden exercir quan, per prescripció d’accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici sigui contrari a l’equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis”.