L’acumulació de procediments administratius

Abstract

"Acumular" significa unir o ajuntar una cosa a una altra, de manera que acumular procediments és acoblar-los per convertir-los en una única unitat de tramitació. El Tribunal Suprem, en la Sentència de 6 de maig de 2011, afirma que l’acumulació "es una técnica de dirección del procedimiento que busca la congruencia en la actuación y manifestación de voluntad de la Administración, evitando resoluciones contradictorias para resolver un mismo asunto, lo que, además de perturbador del quehacer administrativo, resulta perjudicial para los propios interesados". L’efecte essencial de l’acumulació, assenyala el Tribunal Suprem, és que totes les qüestions a resoldre han de ser examinades en un sol procediment i decidides en un únic acte final. És, indiscutiblement, un dels mecanismes a través del qual s’instrumenta l’aplicació del principi de celeritat a què l’article 71.1 de la Llei 39/2015 sotmet el procediment administratiu, i del principi de simplificació proclamat per l’exposició de motius com un dels objectius de la Llei. Amb l’acumulació, es recondueixen dos o més procediments administratius a un de sol, amb el conseqüent estalvi de recursos i de temps de tramitació. No hi ha acumulació quan s’apliquen criteris uniformes en relació amb factors o característiques comuns, sempre que la tramitació es faci en expedients separats (Sentència del Tribunal Suprem de 27 d’octubre de 2014).