La cooperació horitzontal i vertical: les sentències del TSJ de Catalunya núm. 1774/2021 i núm. 3661/2020

Abstract

Les administracions públiques, dins del reconegut principi d’autonomia que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia, porta implícit el principi d’autoorganització per assolir els seus objectius, els quals sempre han d'estar vinculats a la satisfacció de l’interès general. Així, per exemple, les formes (directa o indirecta) i fórmules (mitjans propis, personificacions diferents, etc.) de prestació dels serveis públics també participen del principi d’autoorganització, això sí, sota la necessitat d’optar per la forma de gestió més idònia que permeti assolir el nivell òptim de prestació, de manera sostenible i eficient, com recullen -pel que fa als ens locals- l’article 85.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i l’article 249.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. La decisió de les administracions en aquest àmbit pot tenir un impacte directe o indirecte en el mercat i per tant en el principi de la lliure competència, com també en el règim jurídic d’aplicació, com per exemple en matèria de contractació del sector públic.