Els mitjans de prova i la seva valoració en el procediment administratiu

Abstract

La normativa de procediment administratiu no aporta una relació de mitjans de prova. La Llei 39/2015, en l’article 77.1, es limita a establir que “els fets rellevants per a la decisió d’un procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret”. L’objecte de la nostra indagació és, doncs, determinar quin és el significat de l’expressió "prova admissible en dret". Com a qüestió prèvia, s’ha de destacar que el precepte reprodueix, en la part transcrita, l’antic article 88.1 de la Llei 30/1992, el qual, al seu torn, havia addicionat al text de l’article 80.1 de la Llei de procediment administratiu de 1958 el terme "admissible en dret". La interpretació del precepte vigent i dels anteriors s’ha mogut entre una visió restrictiva, que considera que només són aplicables en el procediment administratiu els mitjans taxats normativament, en particular per la Llei d’enjudiciament civil (LEC) i pel Codi civil, i una visió àmplia, que pot admetre qualsevol mitjà de prova, tot i que no estigui positivitzat, sempre que sigui admissible en dret.