Les despeses derivades de la pràctica de la prova en el procediment administratiu

Abstract

La pràctica de la prova en el procediment administratiu implica, en un bon nombre de supòsits, la mobilització de recursos personals i materials que tenen un cost econòmic. La intervenció de pèrits, la redacció d’informes feta per professionals, la pràctica de diligències tècniques com ara proves analítiques o aixecaments topogràfics i, fins i tot, el desplaçament dels testimonis que han de declarar en un procediment administratiu donen, o poden donar lloc, a generar uns honoraris o unes despeses que necessàriament s'han de satisfer. En general, l’administració instructora es fa càrrec dels costos que comporta tramitar el procediment com a conseqüència del principi d'impuls d'ofici del procediment. Això és així, però hi ha supòsits en què normativament s’ha establert un cost específic a càrrec de la persona interessada per tramitar un determinat procediment o per dur a terme tràmits concrets. Només cal fer un petit repàs, per exemple, del fet imposable de moltes de les taxes regulades en el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, per trobar taxes associades a la tramitació de procediments administratius. Aquesta realitat posa en relleu dos aspectes clau que cal tenir en compte quan es parla de qui s'ha de fer càrrec de les despeses que generi la prova en el procediment administratiu