La terminació del procediment per impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes

Abstract

Entre les formes de terminació del procediment administratiu, probablement la més inusual en la pràctica administrativa és la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, recollida avui en l’article 84.2 de la Llei 39/2015, a la qual es dedica molt poc espai en la regulació del procediment administratiu comú. El fet que apareix poc i l’escassa regulació que la sustenta fan que aquesta figura sigui molt desconeguda en general. El precepte va ser introduït en l’ordenament jurídic per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en l'article 87.2, i la redacció final va ser suggerida pel Consell d’Estat en el Dictamen 1076/1991. Aquesta no és l’única ocasió en què la Llei 39/2015 parla d’impossibilitat, perquè ho fa també per identificar una de les categories d’actes nuls (els que tinguin un contingut impossible, article 47.1.c) i quan estableix límits a les mesures provisionals o fixa els fonaments de la suspensió dels actes, per referència als perjudicis de reparació difícil o impossible (art. 56.4 i 108, respectivament), entre d’altres.