Les prohibicions de contractar

Abstract

La finalitat de l’existència de les prohibicions de contractar és garantir que el contractista sigui l’idoni per assumir l’execució del contracte amb èxit. Les prohibicions són mesures que restringeixen la possibilitat de participar en un procediment de licitació i aparten del procediment les persones físiques o jurídiques que incorren en algun dels supòsits o circumstàncies establerts per la normativa de contractació. Conseqüentment, aquests supòsits han d’estar regulats per llei i no té cabuda una aplicació extensiva o analògica dels supòsits, ja que treuen a l’operador econòmic la capacitat per licitar. La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, ja va modificar mitjançant la disposició final novena la regulació de les prohibicions de contractar al Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. L’aprovació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), introdueix com a novetats principals una nova prohibició de contractar i les mesures d'autoprotecció (self-cleaning) que disposa la Directiva 2014/24/UE (vegeu l'informe emès per la Direcció General de Contractació Pública http://exteriors.gencat.cat/web/ca/ambits- dactuacio/contractacio-publica/direccio-general-de-contractacio- publica-/.content/osacp/regulacio_i_criteris_contractacio/informes/prohibicions-de-contractar-LCSP.pdf).