Principi de caràcter onerós del contracte enfront de la presentació d'ofertes a preu zero

Abstract

Una qüestió sovint discutida per la doctrina ha estat la relativa a la gratuïtat o al caràcter onerós dels actes i negocis jurídics, que és conseqüència de l’absència de regulació normativa explícita sobre què és el caràcter onerós del contracte en el dret positiu. En el dret públic, tradicionalment, el caràcter onerós d’un contracte ha fet referència a l’existència d’un intercanvi de prestacions entre els contractants. L’existència de retribució i el cost econòmic per a una de les parts són característiques el caràcter onerós que s’han d’entendre en contraposició amb els contractes gratuïts, en els quals un dels contractants no rep contraprestació. Tant la Directiva 2014/24/UE, en l’article 2.1.5, com la LCSP, en l’article 2.1, estableixen el caràcter onerós com un dels elements definidors del contracte públic. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anat configurant un concepte ampli del que s’ha d’entendre per caràcter onerós en les relacions contractuals, així, en la Sentència del TJUE, d’11 de juliol de 2013 i en les conclusions presentades per l’advocat general, s’assenyalava que l’existència d’una contraprestació i el fet que aquesta comporti un benefici econòmic directe per al poder adjudicador, es configuren com elements essencials per determinar el caràcter onerós del contracte públic.