Temeritat i/o mala fe en la interposició del recurs especial

Abstract

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), així com la Directiva 89/665/CEE, modificada per la Directiva 2007/66/UE, d’11 de febrer, i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, juntament amb la Directiva 92/13/CEE, pel que fa a la millora de l'eficàcia dels procediments de recurs en matèria d'adjudicació de contractes públics, conceben el recurs especial en matèria de contractació com un recurs que ha de permetre una resolució ràpida i eficaç. No obstant, la interposició en determinats supòsits del recurs especial el que fa és obstaculitzar els procediments de contractació pública, amb el clar efecte reflex d’afectar el funcionament normal dels serveis públics implicats. La protecció constitucional del dret a la defensa empara el dret al recurs especial en matèria de contractació, si bé aquesta protecció s’ha d’entendre que només es refereix als casos en els quals sigui legalment procedent i no en altres en què s’acciona de manera abusiva. La temeritat i la mala fe en la interposició del recurs especial en matèria de contractació s’ha de relacionar amb la condemna que fa l’article 7 del Codi civil a l’abús del dret i a l’exercici antisocial d’aquest.