El caràcter intel·lectual de les prestacions relatives als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme: evolució doctrinal

Abstract

El mes de juny de 2021, en aquest mateix espai publicàvem l’apunt Les prestacions de caràcter intel·lectual a la Llei de contractes del sector públic, en el qual s’exposava, entre altres qüestions, que la doctrina estava interpretant en aquell moment la disposició addicional 41 de la LCSP d’una manera restrictiva i es plantejava que la redacció de la disposició era clara i no hauria d’admetre interpretacions ni requeriments addicionals. Inicialment, els diferents tribunals en matèria de contractació consideraven que per qualificar d’"intel·lectual" una prestació havia de comportar l’existència d’una activitat creativa que atorgués al producte examinat un caràcter innovador que permetés diferenciar-lo d’altres de preexistents, per tant aquesta intel·lectualitat anava associada a processos que impliquessin innovació o un cert grau de creativitat, i no tots els serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme tenien la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual, sinó que per poder tenir atorgat aquest caràcter era necessària aquesta creativitat, innovació o originalitat.