Parlem de transparència, però ho fem amb transparència?

Abstract

La comunicació és un procés que consisteix en la transmissió de missatges entre un emissor i un receptor, és l'acció d'intercanviar informació entre dues parts. Però perquè existeixi una veritable comunicació la informació intercanviada s'ha d'entendre, i per a això és imprescindible compartir llenguatge. Històricament, l'Administració pública ha fet servir el llenguatge jurídic i administratiu per comunicar-se amb els seus receptors, sense tenir prou en compte que la major part de la ciutadania no entén aquest llenguatge. Sempre hi ha hagut reticències a "traduir" el llenguatge administratiu al llenguatge planer (llenguatge clar, senzill, entenedor per a qualsevol persona) per por que no es conservin totes les garanties jurídiques. Això comporta un gran repte, però hem de tenir en compte que una garantia jurídica també ha de ser el "dret a entendre" de la ciutadania. Qui ha rebut una notificació administrativa i l'ha entès a la primera? Una única frase de cinc línies amb més de cent paraules, deu comes, dos parèntesis, set incisos, etc., per avisar de quelcom que es podria resumir en tres frases més breus i clares.