L’acció de nul·litat contra l’atorgament d’una subvenció en l’àmbit local, problemes pràctics i conseqüències

Abstract

La declaració de nul·litat de ple dret comporta l’eliminació d’actes administratius per raó de la seva contradicció amb l’ordenament jurídic. La tècnica de declaració de nul·litat de ple dret, mitjançant la revisió d’ofici, obeeix en el nostre sistema a criteris i motius que són numerus clausus. Cal recordar que la nul·litat de qualsevol acte administratiu i també dels actes d’atorgament de subvencions, s’ha d’interpretar de forma restrictiva, tal com ha afirmat en reiterades ocasions el Tribunal Suprem: “L'acció de nul·litat també constitueix una via excepcional quan concorre algun dels supòsits establerts legalment com a causes determinants de la revisió, i que taxativament estan enumerats, i s'han d'interpretar de manera restrictiva […]” (Sentència de 20 de desembre de 2005). O la de 5 de desembre de 2012: “[…] hem d'insistir que l'acció de nul·litat no està concebuda per canalitzar qualsevol infracció de l'ordenament jurídic que pugui imputar-se a un acte administratiu, sinó únicament les que constitueixin, per la seva gravetat qualificada, un supòsit de nul·litat plena […]”.