La manca de declaració de caducitat del procediment de reintegrament: comentaris a les sentències del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2021 i 12 de gener de 2022

Abstract

L’article 42 de la Llei general de subvencions (LGS), que regula el reintegrament, ens diu que es regeix per les disposicions generals sobre procediments administratius –per tant, per l’actual Llei 39/2015 i per la Llei catalana 26/2010–, sens perjudici de les especialitats que s'estableixen en aquesta Llei i en les seves disposicions de desenvolupament. El procediment de reintegrament de subvencions s'inicia d'ofici per acord de l'òrgan competent, bé per pròpia iniciativa, bé a conseqüència d'una ordre superior, a petició raonada d'altres òrgans o per denúncia. També s'inicia a conseqüència de l'informe de control financer. En la tramitació del procediment es garanteix, en tot cas, el dret de l'interessat a l'audiència. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució del procediment de reintegrament és de 12 mesos des de la data de l'acord d'iniciació. Aquest termini es pot suspendre i ampliar d'acord amb els supòsits establerts a la legislació de procediment administratiu. Si transcorre el termini per resoldre sense que s'hagi notificat cap resolució expressa, es produirà la caducitat del procediment, sens perjudici de continuar les actuacions fins a la finalització i sense que es consideri interrompuda la prescripció per les actuacions dutes a terme fins a la finalització del termini citat.