Ús de càmeres de videovigilància per controlar la prestació laboral o de serveis

Abstract

L’ús de les càmeres de videovigilància en l’àmbit de les relacions laborals ha estat i sembla quecontinuarà sent un assumpte complex, prova d’això són les vacil·lacions jurisprudencialsd’aquests darrers anys, no només de la jurisprudència del TC i del TS a aquest respecte, sinótambé de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Malgrat la regulacióexpressa d’aquesta matèria de la Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, de protecció de dadespersonals i garantia dels drets digitals, continuen els dubtes sobre algunes qüestions importants:és lícit l’ús de càmeres de videovigilància oculta per controlar la prestació laboral a efectes desancionar disciplinàriament els empleats? És possible emprar les càmeres de videovigilànciageneral, és a dir, instal·lades per controlar la seguretat de béns i instal·lacions, per sancionardisciplinàriament sense haver-ne informat expressament de l'existència i la finalitat? En aquest apunt tractarem d’analitzar totes aquestes qüestions, juntament amb d’altres tambérellevants, en vista de la regulació actual i de la jurisprudència més recent. No se’ns ha d’escaparque el debat sobre l’ús de la videovigilància ha quedat circumscrit al dret d’informaciódels empleats sobre la seva instal·lació , atès que sembla que hi ha consens sobre la noexigència de consentiment, dins d'uns certs límits, per instal·lar càmeres de videovigilància, jasigui per controlar la prestació laboral o la seguretat d’edificis i instal·lacions.