El dret d’accés a la informació pública dels electes locals en vista de la Sentència 312/2022 del Tribunal Suprem, de 10 de març de 2022

Abstract

La normativa de règim local reconeix un dret d’accés privilegiat a la informació pública dels electes locals, no pel fet que es tracti d’un dret fonamental per si mateix –formalment no és inclòs expressament en la secció I, capítol II, títol I de la Constitució espanyola (CE)-, sinó pel fet que es tracta d’un dret subjectiu instrumental del dret fonamental a la participació política de l’article 23 de la CE. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional (TC) cerca, de manera prematura en la Sentència de 21 de febrer de 1983, el recer de les funcions dels càrrecs electes sota el resguard de l’article 23.2 de la CE, sempre que no superi el perímetre del nucli essencial de la funció representativa. Precisament, dins del cercle del ius in officium dels electes locals trobarem conjugat el contingut implícit del dret a la informació pública dels electes locals. És il·lustratiu el fonament jurídic 4 de la recent Sentència 486/2022 del Tribunal Suprem, de 10 de febrer de 2022, que no fa més que reblar una recurrent i consolidada doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (a tall d’exemple, la Sentència de 19 de juliol de 1989). A més, en la Sentència 486/2022 s’incideix en el fet que el dret d'accés a expedients i documents dels regidors que materialment reconeixen l'article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) i l'article 14 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF) als efectes del dret fonamental reconegut en l'article 23 de la CE, no pot quedar condicionat exclusivament al supòsit que es tracti d'assumptes a debatre pel ple municipal.