La remissió legislativa en matèria d'incompatibilitats dels electes locals no sempre és una pràctica recomanable

Abstract

Quan ens referim al règim d’incompatibilitats i a altres limitacions dels electes locals, que per si mateix ja és complex, davant l'entramat de normes legals que el defineixen (legislació de règim local autonòmica i local, legislació electoral, legislació de contractes i altra legislació sectorial), veiem que el legislador no sols ha defugit fins ara la tasca de regular un únic i actualitzat règim jurídic d’aquesta matèria, que, en pro de la seguretat jurídica, actualitzi i unifiqui la dispersa i insuficient regulació existent, sinó que, a més, per fer-ho ha optat a vegades per utilitzar la tècnica de la remissió legislativa, fins i tot a normes destinades a altres nivells d’administració i a altres col·lectius diferents; de manera que ha posat en risc la necessària seguretat jurídica que requereix aquesta matèria a l'hora d’aplicar la norma a supòsits concrets, en implicar en moltes ocasions una dificultat afegida per a una interpretació correcta. Així es posa de manifest en dos supòsits concrets que mereix la pena comentar, continguts ambdós en l’article 75 de la LRBRL, que, quan es tracta d’electes que desenvolupen o han desenvolupat els seus càrrecs en règim de dedicació parcial, impliquen una dificultat afegida.