El Tribunal de Justícia de la Unió Europea declara contrari al dret de la Unió l’extinció automàtica del contracte per incapacitat permanent

Abstract

Com és ben sabut, l'article 49.1.d del TRLET determina que és causa d'extinció del contracte de treball la incapacitat permanent total o absoluta del treballador. No obstant això, quan segons el parer de l'òrgan de qualificació la situació d'incapacitat del treballador previsiblement hagi de ser objecte de revisió per millora que en permeti la reincorporació al lloc de treball, subsisteix la suspensió de la relació laboral, amb reserva del lloc de treball, durant un període de dos anys a comptar des de la data de la resolució per la qual es declari la incapacitat permanent. Per tant, l'efecte immediat del reconeixement d'una pensió d'incapacitat permanent, en grau total o absoluta, és el de la pèrdua de la feina. A més, la reserva del lloc de treball té, com a màxim, una durada de dos anys, i únicament en els casos en els quals l'òrgan qualificador de la incapacitat determini que és previsible una revisió per millora del treballador. A la pràctica, el reconeixement de la pensió comporta, en la immensa majoria dels casos, la baixa en la Seguretat Social del treballador i el seu cessament en l'empresa sense dret a cap mena d'indemnització. Estem, doncs, davant una causa d'extinció automàtica del contracte de treball que pugui tenir l'origen en la discapacitat del treballador quan no hi ha previsió de millora.