El Govern proposa reformar l’Estatut dels treballadors perquè la incapacitat permanent no comporti la pèrdua automàtica de la feina

Abstract

Com ja vam tenir ocasió de comentar en un apunt anterior, la Sentència del TJUE de 18 de gener de 2024 (assumpte C-631/22), després d’analitzar el contingut de la qüestió prejudicial plantejada pel TSJ de les Illes Balears, va concloure que l'article 5 de la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tracte a la feina i l'ocupació, interpretat en vista dels articles 21 i 26 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i dels articles 2 i 27 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat (elaborada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i aprovada en nom de la Comunitat Europea mitjançant la Decisió 2010/48/CE del Consell, de 26 de novembre de 2009), s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que estableix que l'empresari pot posar fi al contracte de treball pel fet de trobar-se el treballador en situació d'incapacitat permanent per executar les tasques que li incumbeixen en virtut d'aquest contracte, a causa d'una discapacitat sobrevinguda durant la relació laboral, sense que l'empresari estigui obligat, amb caràcter previ, a preveure o mantenir ajustos raonables amb la finalitat de permetre a aquest treballador conservar-ne l'ús, ni a demostrar, si s'escau, que tals ajustos constituirien una càrrega excessiva.